dimecres, 27 d’abril del 2011
Twitter!
Com registrar-se o entrar a formar part de twitter?
Entra en http://es.twitter.com, veuràs la interfície en espanyol i altres idiomes, amb la qual cosa et serà bastant més fàcil seguir els pasos si tens problemes amb l'idioma.
Prem el botó Registra't ara que apareix en color verd en aquesta pàgina.
Completa les dades del formulari. El més difícil és potser posar el captcha, que és la imatge que surt amb un text lleugerament il.legible, és perquè no es facin registres automàtics, has de teclejar bé posades les dues paraules d'aquest captcha.
Quines són les seves possibles aplicacions pedagògiques?
Amb l'objectiu d'explorar les possibilitats pedagògiques de l'iPad, dotat amb connectivitat 3G, en aquesta prova pilot es provaran els usos de l'aplicació nativa de connexió al Campus, els continguts didàctics adaptats i l'aplicació d'anotacions. A més, l'activitat docent d'aquesta prova pilot girarà entorn de les aplicacions i els usos específics per a iPad, com els vídeos per a la docència i les eines col·laboratives adaptades a entorns mòbils, com per exemple Twitter.
Entra en http://es.twitter.com, veuràs la interfície en espanyol i altres idiomes, amb la qual cosa et serà bastant més fàcil seguir els pasos si tens problemes amb l'idioma.
Prem el botó Registra't ara que apareix en color verd en aquesta pàgina.
Completa les dades del formulari. El més difícil és potser posar el captcha, que és la imatge que surt amb un text lleugerament il.legible, és perquè no es facin registres automàtics, has de teclejar bé posades les dues paraules d'aquest captcha.
Quines són les seves possibles aplicacions pedagògiques?
Amb l'objectiu d'explorar les possibilitats pedagògiques de l'iPad, dotat amb connectivitat 3G, en aquesta prova pilot es provaran els usos de l'aplicació nativa de connexió al Campus, els continguts didàctics adaptats i l'aplicació d'anotacions. A més, l'activitat docent d'aquesta prova pilot girarà entorn de les aplicacions i els usos específics per a iPad, com els vídeos per a la docència i les eines col·laboratives adaptades a entorns mòbils, com per exemple Twitter.
dimecres, 6 d’octubre del 2010
RESPOSTES SOBRE ELS FULLS DE CÀLCUL (CALC)
- Saps la diferència entre les referències a les cel·les relatives, absolutes i mixtes?
Referències relatives: Les referències a cel·les del tipus A12, B30, C56 i D70, són referències relatives.
Referències mixtes: Les referències a cel·les del tipus $A12, $B30, C$56 i D$70, són referències mixtes.
Referències absolutes: Les referències a cel·les del tipus $A$12, $B$30, $C$56 i $D$70, són referències absolutes.
- Quin tipus d'informació poden contenir les cel·les d'un full de càlcul?
Nombres, lletres, fórmules, funcions...
- Com s'agrupen les funcions? Quines categories coneixes?
Com podem validar les dades introduïdes en una cel·la?
Què és la validació de dades?
La validació de dades de Excel permet definir el tipus de dades que es vol introduir en una cel. Per exemple, es pot permetre l'entrada d'una puntuació per lletres amb només les lletres compreses entre la A i la F. Es pot configurar la validació de dades per evitar que els usuaris introdueixin dades no vàlides o permetre la seva entrada i comprovar després de finalitzar l'usuari. També es poden proporcionar missatges que defineixin l'entrada que s'espera a la cel així com instruccions per ajudar els usuaris a corregir errors.
Quan s'introdueixen dades que no compleixen els requisits, Excel mostra un missatge amb instruccions proporcionades per l'usuari.
Missatge d'alerta de dades incorrectes
La validació de dades resulta especialment útil en dissenyar formularis o fulls de càlcul que altres persones utilitzaran per introduir dades com formularis pressupostaris o informes de despeses.
En aquest article es descriu com configurar la validació de dades, inclosos els tipus de dades que es poden validar i els missatges per mostrar, a més de proporcionar un llibre que es pot descarregar per obtenir exemples de validació que es poden modificar i utilitzar en fulls de càlcul pròpies.Tipus de dades que es poden validar
Excel permet designar els següents tipus de dades vàlides per a una cel:
Números Especifiqueu que l'entrada en una cel ha de ser un nombre enter o un nombre decimal. Pot establir un mínim o màxim, excloure un nombre o interval determinat, o utilitzar una fórmula per calcular la validesa d'un nombre.
Dates i hores Establiu un mínim o màxim, exclogui determinades dates o hores, o feu servir una fórmula per calcular la validesa d'una data o hora.
Longitud Limiti el nombre de caràcters que es pot escriure en una cel o exigeixi un nombre mínim de caràcters.
Llista de valors Elaboreu una llista de les opcions per a una cel com, per exemple, petit, mitjà, gran, i admeti només aquests valors a la cel. Es pot mostrar una fletxa de llista desplegable quan un usuari fa clic a la cel per facilitar la selecció d'una opció de la llista.Tipus de missatges que es pot mostrar
Per a cada cel que es valida, es poden mostrar dos missatges diferents: un que apareix abans que l'usuari introdueixi les dades i un altre que apareix després que l'usuari intenti introduir les dades que no compleixen els requisits. Si els usuaris tenen activat l'Auxiliar de l'Office, aquest mostrarà els missatges.
Missatge d'entrada Missatge entrant Aquest tipus de missatge apareix quan un usuari fa clic a la cel validada. Es pot utilitzar aquest tipus de missatge per facilitar instruccions sobre el tipus de dades que s'han d'introduir a la cel.
Missatge d'error Aquest tipus de missatge apareix només quan l'usuari escriu dades no vàlids i premeu la tecla ENTRAR. Es pot triar entre tres tipus de missatges d'error:
* Missatge d'informació Aquest missatge no impedeix l'entrada de dades no vàlids. A més del text que proporciona l'usuari, inclou una icona d'informació, un botó Acceptar, que introdueix les dades no vàlids en la cel, i un botó Cancel, que restaura el valor anterior de la cel.
* Missatge d'advertència Aquest missatge no impedeix l'entrada de dades no vàlids. Inclou el text que proporciona l'usuari, una icona d'advertència i tres botons: Sí introdueix les dades no vàlids en la cel, No torna a la cel per més modificacions i Cancel restaura el valor anterior de la cel.
* Missatge de detenció Aquest missatge no permet l'entrada de dades no vàlids. Inclou el text que proporciona l'usuari, una icona de detenció i dos botons: Reintentar torna a la cel per més modificacions i Cancel restaura el valor anterior de la cel. Noteu que aquest missatge no està concebut com a mesura de seguretat: si bé els usuaris no poden introduir dades no vàlides escrivint i pressionant ENTRAR, poden eludir la validació copiant i enganxant o omplint dades a la cel.
Si no s'especifica cap missatge, Excel marca si les dades que introdueix un usuari són vàlids de manera que es poden comprovar més endavant, però no notifica a l'usuari quan una entrada no és vàlida.Exemples de validació
La millor manera de comprendre el que és la validació de dades és veure-la en acció. Si baixeu el llibre d'exemple que acompanya aquest article, obtindrà exemples de cada tipus de validació i tot tipus de missatge. El llibre inclou instruccions per veure la configuració per a cada cel validada i copiar la configuració de la validació en els propis llibres, on es pot modificar segons les pròpies necessitats.Configurar la validació de dades
Quan sàpiga quin tipus de validació voleu utilitzar en un full de càlcul, podeu emprar l'ordre Validació al menú Dades per configurar-la. Les instruccions es troben en el llibre d'exemple que podrà descarregar en aquest article així com en l'Ajuda d'Excel 2002. A continuació figura informació general del procés:
1. Comfigurar el full de càlcul Introdueixi primer les dades i fórmules en el full de càlcul. Si utilitzeu una llista d'opcions vàlides, introduïu la llista i assigneu-li un nom.
2. Definir la configuració d'una cel Començant per la primera cel que desitgi validar, utilitzeu el quadre de diàleg Validació de dades per a designar el tipus de validació que desitgi, un missatge entrant i un missatge d'error si ho desitja.
3. Configurar la validació d'altres cel Sovint podrà estalviar temps copiant la configuració de la validació de la primera cel a altres cel i, a continuació, modificació d'aquesta configuració.
4. Provar les regles de validació Introdueixi dades vàlides i no vàlids en les cel per assegurar-se que funcioni correctament la configuració i els missatges apareguin en el moment previst. Utilitzeu la comanda Validació per canviar la configuració. Si realitza canvis en la validació d'una cel, podrà aplicar automàticament els canvis a totes les altres cel amb la mateixa configuració.
5. Configurar les llistes d'opcions vàlides Si va utilitzar una llista d'opcions vàlides i desitja que els usuaris no puguin trobar ni canviar la llista, pot posar la llista en un altre full de càlcul, configurar la validació, amagar el full de càlcul que conté la llista i , a continuació, protegir el llibre mitjançant una contrasenya. La contrasenya del llibre contribuirà a evitar que usuaris que no coneguin la contrasenya puguin mostrar el full de càlcul que conté la llista.
6. Aplicar protecció si es desitja Si pensa protegir el full de càlcul o el llibre, faci-ho després de configurar la validació. Assegureu-vos de desbloquejar les cel validades abans de protegir el full de càlcul, en cas contrari, els usuaris no podran escriure en les cel.
7. Compartir el llibre si es vol Si pensa compartir el llibre, faci-ho després de configurar la validació i la protecció. Després de compartir un llibre, no podrà canviar la configuració de la validació a menys que deixi de compartir el llibre. Excel, però, seguirà validant les cel designades mentre es comparteixi el llibre.
8. Comprovar si els resultats inclouen dades no vàlids Després que els usuaris introdueixin dades en el full de càlcul, podrà comprovar si aquesta inclou dades no vàlides d'acord el que es descriu més endavant en aquest article.
Introduir dades en cel validades
A continuació es descriu com és el procés d'introducció de dades per als usuaris. Es poden utilitzar missatges entrants i d'error per facilitar les instruccions que els usuaris necessiten per comprendre com s'ha configurat el full de càlcul amb el propòsit d'assegurar que les dades són correctes. Per veure-ho, descarregui el llibre d'exemple que acompanya aquest article i vegi els exemples en el full Missatges.
Veure el missatge entrant Quan un usuari fa clic a una cel validada o utilitza les tecles de direcció per desplaçar-se a la cel, el missatge entrant apareix en el globus de l'Ajudant o en un quadre de missatge independent. Si proporcionar una llista desplegable per la cel, la fletxa de llista desplegable apareixerà a la dreta de la cel.
Escriure dades Quan l'usuari escriu dades o fa clic a la fletxa de llista desplegable per seleccionar un valor de la llista, el missatge entrant roman a la pantalla (la llista desplegable pot tapar part del missatge).
Escriure dades vàlides Si l'usuari escriu dades vàlides i premeu la tecla ENTRAR, les dades queden introduïdes a la cel i no passa res especial.
Escriure dades no vàlides Si l'usuari escriu dades que no compleixen els criteris i es va especificar un missatge d'error per a les dades no vàlids, aquest missatge apareixerà en un globus de l'ajudant o en una finestra independent de missatges. A continuació, l'usuari podrà llegir el missatge i decidir què farà.
* En cas d'un missatge d'informació, l'usuari pot fer clic a D'acord per introduir les dades no vàlides o fer clic a Cancel per començar de nou.
* En cas d'un missatge d'advertiment, l'usuari pot fer clic a Sí per introduir les dades no vàlids, en No per seguir modificant la cel oa Cancel per començar de nou.
* En cas d'un missatge de detenció, l'usuari no pot introduir les dades no vàlids i pot fer clic a Reintentar per modificar la cel oa Cancel per començar de nou.
Si no es proporcionen missatges, la introducció de dades en cel validades és igual a la introducció normal de dades en Excel. No obstant això, Excel marca totes les cel amb entrades no vàlides de manera que siguin fàcils de trobar.
Quines funcions coneixes? Pots posar un exemple de cadascuna d'elles?
- VALOR()
Una Taula dinàmica es crea a partir d'una taula o base de dades que ja existeix. Per a crear-la, Excel obra una nova barra d'eines i un assistent.Quina és la utilitat d'un escenari? Com es crea?
Per exemple, si la columna B està amagada, es copia quan selecciones columnes A i C. Quan la necessites una altra vegada, pots revertir el procés, i mostrar els elements una altra vegada.
Les cel·les individuals es poden amagar o mostrar amb Format > Cel·les > Protecció de Cel·la.
No obstant això, si estàs contínuament amagant i mostrant les mateixes cel·les, pots fer-ho més fàcilment creant grups de contorn, que afegeixen una sèrie de controls per amagar i mostrar les cel·les en el grup que són fàcils d'usar i sempre disponibles.
Si els continguts de les cel·les tenen un patró regular, tal com quatre cel·les seguides d'un total, podem usar Dades > Esquema > Automàtic perquè Calc afegeixi controls de contorn basats en el patró.
D'una altra manera, podem establir grups de contorn manualment seleccionant les cel·les per grups, després triem Dades > Esquema > Agrupar en els menus de Calc.
La finestra de Grup ens dóna una possibilitat d'agrupar les cel·les seleccionades per files i columnes. Quan tanquem la finestra, els controls del grup de contorn són visibles tant entre les files com les capçaleres de les columnes i les vores de la finestra d'edició.
Els controls s'assemblen a l'estructura d'arbre d'un directori d'arxius en aparença, i es poden ocultar seleccionant Dades > Esquema > Amagar detalls. Són estrictament per usar en línia, i no imprimeixen.
Els controls bàsics de perfils tenen més o menys símbols al principi del grup per mostrar o ocultar cel·les ocultes.
No obstant això, si un o més grups marcats són niats en un altre, els controls tenen botons numerats per amagar els diferents nivells del grup.
Si no necessitem més un grup, col·loquem el cursor del ratolí en qualsevol cel·la en el mateix i seleccionem Dades > Esquema > Desagrupar. INMOVILITZAR COLUMNA
Què és un filtre? Quins tipus de filtres coneixes i quines són les seves diferències?
Referències relatives: Les referències a cel·les del tipus A12, B30, C56 i D70, són referències relatives.
Referències mixtes: Les referències a cel·les del tipus $A12, $B30, C$56 i D$70, són referències mixtes.
Referències absolutes: Les referències a cel·les del tipus $A$12, $B$30, $C$56 i $D$70, són referències absolutes.
- Quin tipus d'informació poden contenir les cel·les d'un full de càlcul?
Nombres, lletres, fórmules, funcions...
- Com s'agrupen les funcions? Quines categories coneixes?
Les funcions són fórmules especials que ens ofereix el full de càlcul per facilitar la realització de les operacions. Les finalitats en l'ús de les funcions són dues: estalviar l'escriptura de fórmules llargues, quan hi intervenen gran quantitat de cel·les, i facilitar la definició de fórmules que ofereixin una dificultat especial.
Totes les funcions consten d'un nom i d'un conjunt d'arguments. Els arguments d'una funció s'escriuen separats per un punt i coma (;) i entre parèntesis, just a continuació del nom de la funció com, per exemple, =MAX(A1;A2) que calcula el valor màxim dels arguments A1 i A2. Els arguments poden ser referències a cel·les, rangs de cel·les o, fins i tot, el resultat d'una altra funció.
Hi ha funcions de molts tipus atenent-ne la finalitat: financeres, matemàtiques, estadístiques, lògiques, etc.; per tant, la seva utilització demana coneixements sobre l'aspecte de la funció que hom desitja aplicar, no obstant això, l'OpenOffice.org Calc ofereix un assistent,
Auxiliar de funcions, que permet inserir funcions i proporciona ajuda sobre la utilitat de la funció i els requisits que han de complir els arguments. També disposa del botó 
Suma que calcula la suma de les cel·les que quedin per sobre o a l'esquerra de la cel·la en què s'insereix la suma.
Les funcions disponibles en l'OpenOffice.org Calc són nombroses. Farem referència, tan sols, a les següents:
Totes les funcions consten d'un nom i d'un conjunt d'arguments. Els arguments d'una funció s'escriuen separats per un punt i coma (;) i entre parèntesis, just a continuació del nom de la funció com, per exemple, =MAX(A1;A2) que calcula el valor màxim dels arguments A1 i A2. Els arguments poden ser referències a cel·les, rangs de cel·les o, fins i tot, el resultat d'una altra funció.
Hi ha funcions de molts tipus atenent-ne la finalitat: financeres, matemàtiques, estadístiques, lògiques, etc.; per tant, la seva utilització demana coneixements sobre l'aspecte de la funció que hom desitja aplicar, no obstant això, l'OpenOffice.org Calc ofereix un assistent,
Auxiliar de funcions, que permet inserir funcions i proporciona ajuda sobre la utilitat de la funció i els requisits que han de complir els arguments. També disposa del botó Suma que calcula la suma de les cel·les que quedin per sobre o a l'esquerra de la cel·la en què s'insereix la suma. Les funcions disponibles en l'OpenOffice.org Calc són nombroses. Farem referència, tan sols, a les següents:
ABS()
- ABS(Ref1): Retorna el valor absolut del valor que prengui l'argument.
ALEATENTRE()
- ALEATENTRE(Inferior;Superior): Retorna un nombre enter aleatori entre el límits inferior i superior indicats. El valor retornat també pot ser igual als valors inferior i superior.
ARRELQ()
- ARRELQ(Arg): Retorna l'arrel quadrada del valor que prengui l'argument. Aquest ha de ser un valor numèric no negatiu.
COMPTA()
- COMPTA(Ref1;Ref2; … ;Ref30): Compta la quantitat de valors numèrics continguts a la llista d'arguments. Els arguments poden fer referència a valors numèrics o de text, però la funció comptarà només els que són nombres.
COMPTAA()
- COMPTAA(Ref1;Ref2; … ;Ref30): Compta la quantitat d'arguments, dels indicats a la llista, que tenen valor independentment que aquest sigui numèric o de text.
COMPTASI()
- COMPTASI(Àrea,Criteri): Compta la quantitat de cel·les de Àrea que compleixen la condició indicada a Criteri.
CONCATENA() / &
- CONCATENA(Ref1;Ref2; … ;Ref30): Combina en un sol text, els textos corresponents als arguments indicats en el parèntesi.
- &: Actua com a operador de concatenació de textos. Ex.: =“El” & ” millor” & ” resultat”, dóna per resultat El millor resultat
CONSULTA()
- CONSULTA(Criteri de cerca;Vector de cerca;Vector de resultat): Cerca el valor indicat en Criteri de cerca en l'àrea d'una fina o una columna indicada en Vector de cerca. El resultat donat és la cel·la del Vector de resultat que té el mateix índex que el trobat en Vector de cerca.
CONSULTAH()
- CONSULTAH(Criteri;Matriu;Índex;Ordenat): Cerca un valor i una referència en les cel·les situades per sota de la matriu seleccionada. Aquesta funció comprova si la primera fila de la matriu conté un cert valor. La funció retorna el valor situat en la fila de la matriu indicada a l' índex, en la mateixa columna. La funció de cerca admet expressions regulars. Es pot escriure “tod*” al criteri de cerca per a cercar la primera aparició de “tod” seguit de qualsevol caràcter.
El valor Ordenat és optatiu i indica si la primera fila està ordenada en forma ascendent. La cerca és més ràpida si la fila està ordenada.
CONSULTAV()
- CONSULTAV(Criteri;Matriu;Índex;Ordenat): Cerca un valor i una referència en les cel·les situades a la dreta de la matriu seleccionada. Aquesta funció comprova si la primera columna de la matriu conté un cert valor. La funció retorna el valor situat en la columna de la matriu indicada a l' índex, en la mateixa fila. La funció admet expressions regulars.
Com a la funció anterior, el valor Ordenat és optatiu.
ENT()
- ENT(Ref1): Retorna l'enter inferior més pròxim al valor que prengui l'argument.
EXACTE()
- EXACTE(Text_1;Text_2): Retorna VERITAT si els dos textos són idèntics; en cas contrari, retorna FALS.
HORADEC()
- HORADEC(Hora;Minut;segon): Determina el valor d'hora a partir dels detalls d'hora, minut i segon.
I()
- I(Valor lògic 1;Valor lògic 2;…;Valor lògic 30): Retorna VERITAT si tots els arguments de la funció són certs; en cas contrari, retorna FALS. Cada un dels arguments són condicions que s'han de verificar i que poden ser certes o falses.
LONG()
- LONG(Text): Indica la quantitat de caràcters de Text, inclosos els espais en blanc i signes de puntuació.
MAJUSC()
- MAJUSC(Text).: Converteix Text a majúscules.
MAX()
- MAX(Ref1;Ref2; … ;Ref30): Retorna el valor més gran de la llista d'arguments de la funció.
MCM()
- MCM(Ref1;Ref2; … ;Ref30): Retorna el mínim comú múltiple dels arguments.
MCD()
- MCD(Ref1;Ref2; … ;Ref30): Retorna el màxim comú divisior dels arguments.
MEDIANA()
- MEDIANA(Ref1;Ref2; … ;Ref30): Calcula el valor que ocupa la posició central dels valors representats pels arguments. Si el nombre d'arguments és parell, retorna la mitjana aritmètica dels dos valors que ocupen la posició central.
MIG()
- MIG(Text;Inici;Número): Retorna una cadena parcial d'un text. Inici indica la posició a partir de la qual s'extraurà la cadena parcial; Número indica la quantitat de caràcters que tindrà la cadena parcial.
MIN()
- MIN(Ref1;Ref2; … ;Ref30): Retorna el valor més petit de la llista d'arguments de la funció.
MITJANA()
- MITJANA(Ref1;Ref2; … ;Ref30): Calcula la mitjana aritmètica del conjunt dels arguments de la funció. En el càlcul s'ignoren les cel·les que continguin text.
MITJANAA()
- MITJANAA(Ref1;Ref2; … ;Ref30): Calcula la mitjana aritmètica del conjunt dels arguments de la funció. Els textos de la mostra s'avaluen com a zero.
MOD()
- MOD(Ref1;Ref2): Retorna la resta de la divisió entre els valors que prenguin el primer i el segon argument de la funció.
O()
- O(Valor lògic 1;Valor lògic 2;…;Valor lògic 30): Retorna VERITAT si un dels arguments és cert; si tots són fals, retornarà FALS. Cada un dels arguments són condicions que s'han de verificar i que poden ser certes o falses.
PI()
- PI(): Retorna el valor del número pi (3.141593…). Aquesta funció no fa servir arguments i, per tant, no s'ha d'escriure res al parèntesi.
POTENCIA()
- POTENCIA(Ref1;Ref2): Retorna el valor de la potència que té com a base el valor del primer argument i, per exponent, el valor del segon argument.
QUOCIENT()
- QUOCIENT(Ref1;Ref2): Retorna la part entera de la divisió entre els dos arguments. El primer valor representa el dividend i, el segon, el divisor.
RETALLA()
- RETALLA(Text): Elimina de Text els espais en blanc extra.
REPT()
- REPT(Ref1;Ref2): Repeteix el text que correspongui al primer argument, tantes vegades com el valor representat pel segon argument.
ROMA()
- ROMA(Número,Mode): Converteix Número en número romà. El número ha d'estar comprès entre 0 i 3999. Mode ha de ser un valor entre 0 i 4 i que, com més augmenti, més simplificarà el número romà.
SI()
- SI(Verificació;Retorna si cert;Retorna si fals): En funció del resultat del primer argument, veritat o fals, la funció retornarà el valor indicat al segon o al tercer argument. Si no s'indiquen els valors a retornar, la funció retorna el resultat de la verificació (VERITAT o FALS).
SUBSTITUEIX()
- SUBSTITUEIX(Text;Text de cerca;Text nou;Aparició): Reemplaça un fragment de text (Text de cerca) per un altre (Text nou) dins d'una cadena de caràcters (Text). Aparició és un argument opcional que indica quin número d'aparició s'ha de substituir; si no s'indica, el reemplaçament es realitzarà tantes vegades com es trobi el text de cerca.
SUMA()
- SUMA(Ref1;Ref2; … ;Ref30): Calcula la suma dels arguments indicats al parèntesi.
T()
- T(Arg): Retorna una cadena de text si Arg és un text; en cas contrari, retorna una cadena buida ”“.
TRUNCA()
- TRUNCA(Número;Compta): Trunca els llocs decimals d'un número mostrant, només, la quantitat de decimals que s'indica en Compta
VALOR()
- VALOR(Text): Converteix, el text corresponent a l'argument, en un número.
Quina és la utilitat del format condicional? Que necessitem per poder-lo aplicar?L'opció de menú Format | Formatació condicional… obre un diàleg
que permet establir un màxim de tres condicions per cel·la, que s'han de complir perquè les cel·les seleccionades tinguin un format determinat.
La formatació condicional permet, per exemple, destacar amb un determinat format de cel·la, que prèviament s'ha d'haver creat, aquelles que el seu valor estigui per sobre de la mitjana dels valors introduïts. Així, si els valors del full canvien, també canviarà el format de les cel·les amb formatació condicional, sense necessitat d'adjudicar-les un format manualment.Aplicar formatació condicional
Per aplicar la formatació condicional cal seguir els següents passos:
- Creeu els formats de cel·les que voldreu fer servir en la formatació condicional. Recordeu que l'OpenOffice.org Calc només disposa de 5 estils (formats) de cel·la: Encapçalament, Encapçalament1, Per defecte, Resultat i Resultat2
- Seleccioneu les cel·les que han de tenir el format condicional
- Demaneu l'opció de menú Format | Formatació condicional…
- Establiu en el diàleg la o les condicions (un màxim de 3)
- Prémer el botó D'acord
Què és la validació de dades?
La validació de dades de Excel permet definir el tipus de dades que es vol introduir en una cel. Per exemple, es pot permetre l'entrada d'una puntuació per lletres amb només les lletres compreses entre la A i la F. Es pot configurar la validació de dades per evitar que els usuaris introdueixin dades no vàlides o permetre la seva entrada i comprovar després de finalitzar l'usuari. També es poden proporcionar missatges que defineixin l'entrada que s'espera a la cel així com instruccions per ajudar els usuaris a corregir errors.
Quan s'introdueixen dades que no compleixen els requisits, Excel mostra un missatge amb instruccions proporcionades per l'usuari.
Missatge d'alerta de dades incorrectes
La validació de dades resulta especialment útil en dissenyar formularis o fulls de càlcul que altres persones utilitzaran per introduir dades com formularis pressupostaris o informes de despeses.
En aquest article es descriu com configurar la validació de dades, inclosos els tipus de dades que es poden validar i els missatges per mostrar, a més de proporcionar un llibre que es pot descarregar per obtenir exemples de validació que es poden modificar i utilitzar en fulls de càlcul pròpies.Tipus de dades que es poden validar
Excel permet designar els següents tipus de dades vàlides per a una cel:
Números Especifiqueu que l'entrada en una cel ha de ser un nombre enter o un nombre decimal. Pot establir un mínim o màxim, excloure un nombre o interval determinat, o utilitzar una fórmula per calcular la validesa d'un nombre.
Dates i hores Establiu un mínim o màxim, exclogui determinades dates o hores, o feu servir una fórmula per calcular la validesa d'una data o hora.
Longitud Limiti el nombre de caràcters que es pot escriure en una cel o exigeixi un nombre mínim de caràcters.
Llista de valors Elaboreu una llista de les opcions per a una cel com, per exemple, petit, mitjà, gran, i admeti només aquests valors a la cel. Es pot mostrar una fletxa de llista desplegable quan un usuari fa clic a la cel per facilitar la selecció d'una opció de la llista.Tipus de missatges que es pot mostrar
Per a cada cel que es valida, es poden mostrar dos missatges diferents: un que apareix abans que l'usuari introdueixi les dades i un altre que apareix després que l'usuari intenti introduir les dades que no compleixen els requisits. Si els usuaris tenen activat l'Auxiliar de l'Office, aquest mostrarà els missatges.
Missatge d'entrada Missatge entrant Aquest tipus de missatge apareix quan un usuari fa clic a la cel validada. Es pot utilitzar aquest tipus de missatge per facilitar instruccions sobre el tipus de dades que s'han d'introduir a la cel.
Missatge d'error Aquest tipus de missatge apareix només quan l'usuari escriu dades no vàlids i premeu la tecla ENTRAR. Es pot triar entre tres tipus de missatges d'error:
* Missatge d'informació Aquest missatge no impedeix l'entrada de dades no vàlids. A més del text que proporciona l'usuari, inclou una icona d'informació, un botó Acceptar, que introdueix les dades no vàlids en la cel, i un botó Cancel, que restaura el valor anterior de la cel.
* Missatge d'advertència Aquest missatge no impedeix l'entrada de dades no vàlids. Inclou el text que proporciona l'usuari, una icona d'advertència i tres botons: Sí introdueix les dades no vàlids en la cel, No torna a la cel per més modificacions i Cancel restaura el valor anterior de la cel.
* Missatge de detenció Aquest missatge no permet l'entrada de dades no vàlids. Inclou el text que proporciona l'usuari, una icona de detenció i dos botons: Reintentar torna a la cel per més modificacions i Cancel restaura el valor anterior de la cel. Noteu que aquest missatge no està concebut com a mesura de seguretat: si bé els usuaris no poden introduir dades no vàlides escrivint i pressionant ENTRAR, poden eludir la validació copiant i enganxant o omplint dades a la cel.
Si no s'especifica cap missatge, Excel marca si les dades que introdueix un usuari són vàlids de manera que es poden comprovar més endavant, però no notifica a l'usuari quan una entrada no és vàlida.Exemples de validació
La millor manera de comprendre el que és la validació de dades és veure-la en acció. Si baixeu el llibre d'exemple que acompanya aquest article, obtindrà exemples de cada tipus de validació i tot tipus de missatge. El llibre inclou instruccions per veure la configuració per a cada cel validada i copiar la configuració de la validació en els propis llibres, on es pot modificar segons les pròpies necessitats.Configurar la validació de dades
Quan sàpiga quin tipus de validació voleu utilitzar en un full de càlcul, podeu emprar l'ordre Validació al menú Dades per configurar-la. Les instruccions es troben en el llibre d'exemple que podrà descarregar en aquest article així com en l'Ajuda d'Excel 2002. A continuació figura informació general del procés:
1. Comfigurar el full de càlcul Introdueixi primer les dades i fórmules en el full de càlcul. Si utilitzeu una llista d'opcions vàlides, introduïu la llista i assigneu-li un nom.
2. Definir la configuració d'una cel Començant per la primera cel que desitgi validar, utilitzeu el quadre de diàleg Validació de dades per a designar el tipus de validació que desitgi, un missatge entrant i un missatge d'error si ho desitja.
3. Configurar la validació d'altres cel Sovint podrà estalviar temps copiant la configuració de la validació de la primera cel a altres cel i, a continuació, modificació d'aquesta configuració.
4. Provar les regles de validació Introdueixi dades vàlides i no vàlids en les cel per assegurar-se que funcioni correctament la configuració i els missatges apareguin en el moment previst. Utilitzeu la comanda Validació per canviar la configuració. Si realitza canvis en la validació d'una cel, podrà aplicar automàticament els canvis a totes les altres cel amb la mateixa configuració.
5. Configurar les llistes d'opcions vàlides Si va utilitzar una llista d'opcions vàlides i desitja que els usuaris no puguin trobar ni canviar la llista, pot posar la llista en un altre full de càlcul, configurar la validació, amagar el full de càlcul que conté la llista i , a continuació, protegir el llibre mitjançant una contrasenya. La contrasenya del llibre contribuirà a evitar que usuaris que no coneguin la contrasenya puguin mostrar el full de càlcul que conté la llista.
6. Aplicar protecció si es desitja Si pensa protegir el full de càlcul o el llibre, faci-ho després de configurar la validació. Assegureu-vos de desbloquejar les cel validades abans de protegir el full de càlcul, en cas contrari, els usuaris no podran escriure en les cel.
7. Compartir el llibre si es vol Si pensa compartir el llibre, faci-ho després de configurar la validació i la protecció. Després de compartir un llibre, no podrà canviar la configuració de la validació a menys que deixi de compartir el llibre. Excel, però, seguirà validant les cel designades mentre es comparteixi el llibre.
8. Comprovar si els resultats inclouen dades no vàlids Després que els usuaris introdueixin dades en el full de càlcul, podrà comprovar si aquesta inclou dades no vàlides d'acord el que es descriu més endavant en aquest article.
Introduir dades en cel validades
A continuació es descriu com és el procés d'introducció de dades per als usuaris. Es poden utilitzar missatges entrants i d'error per facilitar les instruccions que els usuaris necessiten per comprendre com s'ha configurat el full de càlcul amb el propòsit d'assegurar que les dades són correctes. Per veure-ho, descarregui el llibre d'exemple que acompanya aquest article i vegi els exemples en el full Missatges.
Veure el missatge entrant Quan un usuari fa clic a una cel validada o utilitza les tecles de direcció per desplaçar-se a la cel, el missatge entrant apareix en el globus de l'Ajudant o en un quadre de missatge independent. Si proporcionar una llista desplegable per la cel, la fletxa de llista desplegable apareixerà a la dreta de la cel.
Escriure dades Quan l'usuari escriu dades o fa clic a la fletxa de llista desplegable per seleccionar un valor de la llista, el missatge entrant roman a la pantalla (la llista desplegable pot tapar part del missatge).
Escriure dades vàlides Si l'usuari escriu dades vàlides i premeu la tecla ENTRAR, les dades queden introduïdes a la cel i no passa res especial.
Escriure dades no vàlides Si l'usuari escriu dades que no compleixen els criteris i es va especificar un missatge d'error per a les dades no vàlids, aquest missatge apareixerà en un globus de l'ajudant o en una finestra independent de missatges. A continuació, l'usuari podrà llegir el missatge i decidir què farà.
* En cas d'un missatge d'informació, l'usuari pot fer clic a D'acord per introduir les dades no vàlides o fer clic a Cancel per començar de nou.
* En cas d'un missatge d'advertiment, l'usuari pot fer clic a Sí per introduir les dades no vàlids, en No per seguir modificant la cel oa Cancel per començar de nou.
* En cas d'un missatge de detenció, l'usuari no pot introduir les dades no vàlids i pot fer clic a Reintentar per modificar la cel oa Cancel per començar de nou.
Si no es proporcionen missatges, la introducció de dades en cel validades és igual a la introducció normal de dades en Excel. No obstant això, Excel marca totes les cel amb entrades no vàlides de manera que siguin fàcils de trobar.
Quines funcions coneixes? Pots posar un exemple de cadascuna d'elles?
- VALOR() - VALOR(Text): Converteix, el text corresponent a l'argument, en un número.
- VALOR(Text): Converteix, el text corresponent a l'argument, en un número.
-SUMA()
- SUMA(Ref1;Ref2; … ;Ref30): Calcula la suma dels arguments indicats al parèntesi.
- MITJANA(Ref1;Ref2; … ;Ref30): Calcula la mitjana aritmètica del conjunt dels arguments de la funció. En el càlcul s'ignoren les cel·les que continguin text.
- MITJANAA()
- MITJANAA(Ref1;Ref2; … ;Ref30): Calcula la mitjana aritmètica del conjunt dels arguments de la funció. Els textos de la mostra s'avaluen com a zero.
- MEDIANA(Ref1;Ref2; … ;Ref30): Calcula el valor que ocupa la posició central dels valors representats pels arguments. Si el nombre d'arguments és parell, retorna la mitjana aritmètica dels dos valors que ocupen la posició central.
- MAJUSC()
- MAJUSC(Text).: Converteix Text a majúscules.
- POTENCIA(Ref1;Ref2): Retorna el valor de la potència que té com a base el valor del primer argument i, per exponent, el valor del segon argument.
- QUOCIENT()
- QUOCIENT(Ref1;Ref2): Retorna la part entera de la divisió entre els dos arguments. El primer valor representa el dividend i, el segon, el divisor.
- RETALLA()
- RETALLA(Text): Elimina de Text els espais en blanc extra.
- REPT()
- REPT(Ref1;Ref2): Repeteix el text que correspongui al primer argument, tantes vegades com el valor representat pel segon argument.Què és una taula dinàmica? Com es crea?
Una Taula dinàmica es crea a partir d'una taula o base de dades que ja existeix. Per a crear-la, Excel obra una nova barra d'eines i un assistent.
Els escenaris són part d'una sèrie d'ordres de vegades denominats eines d'anàlisi I si (anàlisi d'hipòtesis: procés de canvi dels valors de cel per veure com afecten aquests canvis al resultat de fórmules del full de càlcul. Per exemple, variar la taxa d'interès que s'utilitza en una taula d'amortització per determinar l'import dels pagaments.). Un escenari és un conjunt de valors que Microsoft Excel guarda i pot substituir automàticament en el full de càlcul. Podeu utilitzar els escenaris per preveure el resultat d'un model de full de càlcul. Podeu crear i desar diferents grups de valors en un full de càlcul i, a continuació, passar a qualsevol d'aquests nous escenaris per a veure diferents resultats.
Per crear un escenari:1. Al menú Eines, trieu Escenaris.
2. Feu clic a Afegeix.
3. En el quadre Nom d'escenari, escriviu un nom per l'escenari (escenari: conjunt de valors d'entrada, al qual s'ha assignat un nom, que pot substituir-se en un model de full de càlcul.).
4. En el quadre Cel canviants, introduïu les referències de les cel que desitgi canviar.
Nota Per preservar els valors originals de les cel canviants, creeu un escenari que utilitzeu l'opció originals de les cel abans de crear escenaris que canviïn valors.
5. En Protegir, seleccioneu les opcions que desitgi.
6. Premeu D'acord.
7. Al quadre de diàleg Valors de l'escenari, introduïu els valors que desitgi per a les cel canviants.
8. Per crear l'escenari, feu clic a D'acord.
9. Si voleu crear escenaris addicionals, feu clic de nou a Afegir i repetiu el procediment. Quan acabi de crear els escenaris, escolliu Acceptar i feu clic a Tanca en el quadre de diàleg Administrador d'escenaris.
Per crear un escenari:1. Al menú Eines, trieu Escenaris.
2. Feu clic a Afegeix.
3. En el quadre Nom d'escenari, escriviu un nom per l'escenari (escenari: conjunt de valors d'entrada, al qual s'ha assignat un nom, que pot substituir-se en un model de full de càlcul.).
4. En el quadre Cel canviants, introduïu les referències de les cel que desitgi canviar.
Nota Per preservar els valors originals de les cel canviants, creeu un escenari que utilitzeu l'opció originals de les cel abans de crear escenaris que canviïn valors.
5. En Protegir, seleccioneu les opcions que desitgi.
6. Premeu D'acord.
7. Al quadre de diàleg Valors de l'escenari, introduïu els valors que desitgi per a les cel canviants.
8. Per crear l'escenari, feu clic a D'acord.
9. Si voleu crear escenaris addicionals, feu clic de nou a Afegir i repetiu el procediment. Quan acabi de crear els escenaris, escolliu Acceptar i feu clic a Tanca en el quadre de diàleg Administrador d'escenaris.
Quins tipus de controls coneixes? Quina és la utilitat de cadascun d'ells?
Fulles, files i columnes poden amagar-se o mostrar-se a través dels sub-menus o del menú Format. Mentre els elements estan amagats, ni estan visibles ni imprimibles, però es poden seleccionar per copiar si selecciones al voltant dels elements.Per exemple, si la columna B està amagada, es copia quan selecciones columnes A i C. Quan la necessites una altra vegada, pots revertir el procés, i mostrar els elements una altra vegada.
Les cel·les individuals es poden amagar o mostrar amb Format > Cel·les > Protecció de Cel·la.
No obstant això, si estàs contínuament amagant i mostrant les mateixes cel·les, pots fer-ho més fàcilment creant grups de contorn, que afegeixen una sèrie de controls per amagar i mostrar les cel·les en el grup que són fàcils d'usar i sempre disponibles.
Si els continguts de les cel·les tenen un patró regular, tal com quatre cel·les seguides d'un total, podem usar Dades > Esquema > Automàtic perquè Calc afegeixi controls de contorn basats en el patró.
D'una altra manera, podem establir grups de contorn manualment seleccionant les cel·les per grups, després triem Dades > Esquema > Agrupar en els menus de Calc.
La finestra de Grup ens dóna una possibilitat d'agrupar les cel·les seleccionades per files i columnes. Quan tanquem la finestra, els controls del grup de contorn són visibles tant entre les files com les capçaleres de les columnes i les vores de la finestra d'edició.
Els controls s'assemblen a l'estructura d'arbre d'un directori d'arxius en aparença, i es poden ocultar seleccionant Dades > Esquema > Amagar detalls. Són estrictament per usar en línia, i no imprimeixen.
Els controls bàsics de perfils tenen més o menys símbols al principi del grup per mostrar o ocultar cel·les ocultes.
No obstant això, si un o més grups marcats són niats en un altre, els controls tenen botons numerats per amagar els diferents nivells del grup.
Si no necessitem més un grup, col·loquem el cursor del ratolí en qualsevol cel·la en el mateix i seleccionem Dades > Esquema > Desagrupar.
Com es pot immobilitzar una columna? Com es pot amagar una fila? Com es poden fusionar les cel·les?
INMOVILITZAR COLUMNA
Fixar files o columnes com encapçalat
Si les files o columnes de dades s'estenen més enllà de l'àrea visible, pot fixar-les per poder veure les columnes o files al mateix temps que es desplaça per la resta de les dades.
1.Seleccioni la fila inferior o la columna de la dreta de la fila o columna que desitgi fixar. Totes les files situades damunt de la selecció i les columnes situades a l'esquerra de la mateixa quedaran fixades.
Per fixar horitzontal i verticalment seleccioni la cel·la situada sota la fila i a la dreta de la columna que desitgi fixar.
2.Activi el comando Finestra - Fixar.
Per desactivar aquesta funció seleccioni de nou Finestra - Fixar.
Si desitja que l'àrea establerta es pugui desplaçar, utilitzi el comando Finestra - Dividir.
Si desitja que una fila determinada s'imprimeixi en totes les fulles d'un document, utilitzi el següent comando Format - Àrees d'impressió - Editar.
COM AMAGAR UNA FILA
1. Fer clic en la Barra de Menús: Format: Fila..., es desplegarà un menú mostrant totes les opcions.
2. Fer clic amb el botó dret del ratolí en l'encapçalat de la fila, en el menú contextual que apareix podrà seleccionar alguna de les opcions disponibles.
> Ocultar: Permet ocultar la fila o files seleccionades.
COM FUSIONAR CEL·LES
1. Anar a Eines/Configurar
2. Pestanya Escombris de símbols. Botó, Personalitzar.
3. Buscar en Funcions l'opció Format en la llista Area.
• Canviarà l'altra llista, Funció i també la zona superior, Símbols.
• Buscar en Símbols (mitjançant les fletxes finites de la dreta) l'opció Unir cel·les.
• Picar i arrossegar-la fins a la barra on querramos tenir-la (al final de la mateixa) i allí la deixem anar.
• També podem triar-li un símbol al cartelito perquè quedi millor i ocupi menys lloc en
la barra (en la figura es pot veure el que jo vaig triar). Per a això, picar en el botón Símbolo.
Què és un filtre? Quins tipus de filtres coneixes i quines són les seves diferències?
A diferència del filtre predeterminat, que tan sols admet tres condicions (obsolet, des de la versió 3, ja es disposen de vuit criteris), un filtre especial suporta fins a vuit condicions de filtre. Els criteris per a un filtre especial s'emmagatzemen en un rang de cel·les d'una fulla. El primer pas per crear un filtre especial serà introduir els criteris de filtre en el full de càlcul.
1. Escull un rang de cel·les buit en el document de Calc. Aquest rang pot estar en qualsevol fulla del document (a diferència d'Excel, els criteris de la qual per al filtre avançat, han d'estar en la pròpia fulla de les dades).
1. Escull un rang de cel·les buit en el document de Calc. Aquest rang pot estar en qualsevol fulla del document (a diferència d'Excel, els criteris de la qual per al filtre avançat, han d'estar en la pròpia fulla de les dades).
2. Duplica els encapçalats de columna de l'àrea que va a ser filtrada a l'àrea que contindrà els criteris de filtre. Tingues molt present que un espai de més en els noms dels encapçalats pot fer que no funcioni correctament el filtre, així que, encara que pots escriure'ls manualment, el més segur és que ho facis mitjançant Copiar i Pegar. No és imprescindible escriure tots els encapçalats, n'hi ha prou amb els quals hagis d'utilitzar com a criteri.
3. Ara, introdueix els criteris de filtre sota els encapçalats de columna. El criteri en cada cel·la d'una fila es connecta amb I lògic (AND).
Què són els atributs de la cel·la? Què ens permeten modificar?
Amb la barra d'objectes gràfics de la barra d'eines, vostè podrà realitzar una sèrie d'operacions sobre la imatge inserida en el full de càlcul.
En aquesta barra disposa, per exemple, d'una eina de Filtre que li permetrà aplicar diferents efectes sobre la imatge seleccionada, aconseguint amb ells donar un aspecte diferent al que la imatge mostrava inicialment. Alguns filtres disponibles són: Invertir, suavitzar, augmentar nitidesa, eliminar interferències.
A més, en la barra d'objectes gràfics trobarà un desplegable amb les opcions d'Escala de grises, Blanco i negre o Marca d'aigua. Les altres opcions afecten a les proporcions dels colors vermell, verd i blau. Lluentor i contrast, Permeten jugar amb la lluminositat/foscor de la imatge, en el cas de la lluentor, i amb el realç del color en el contrast. Finalment, les opcions de gamma i transparència serveixen per treballar amb l'opacitat (gamma) i la transparència.
En aquesta barra disposa, per exemple, d'una eina de Filtre que li permetrà aplicar diferents efectes sobre la imatge seleccionada, aconseguint amb ells donar un aspecte diferent al que la imatge mostrava inicialment. Alguns filtres disponibles són: Invertir, suavitzar, augmentar nitidesa, eliminar interferències.
A més, en la barra d'objectes gràfics trobarà un desplegable amb les opcions d'Escala de grises, Blanco i negre o Marca d'aigua. Les altres opcions afecten a les proporcions dels colors vermell, verd i blau. Lluentor i contrast, Permeten jugar amb la lluminositat/foscor de la imatge, en el cas de la lluentor, i amb el realç del color en el contrast. Finalment, les opcions de gamma i transparència serveixen per treballar amb l'opacitat (gamma) i la transparència.
Com es pot copiar un full d'un llibre a un altre?
D'entrada, un llibre nou conté tres fulls: Hoja 1,Hoja 2 i Hoja 3. Per canviar de full, només fa falta fer clic sobre la pestanya corresponent.
Podeu canviar el nom dels fulls i també afegir fulls nous o eliminar-ne.
Per canviar el nom d'un full, situeu-vos a sobre la pestanya que l'identifica i feu clic amb el botó dret del ratolí. Al menú contextual, escolliu l'opció Cambiar nombre a la hoja. Al diàleg que s'obre, escriviu un nom nou per al full que estigui relacionat amb el seu contingut, i feu clic al botó Aceptar. També podeu canviar el nom al menú Formato | Hoja | Cambiar nombre.Per afegir un full nou, l'opció més ràpida és fer un clic a l'espai que hi ha a continuació de les pestanyes dels fulls, : s'obrirà un diàleg per afegir un full nou. També podeu fer clic amb el botó dret a la pestanya d'un full i, al menú contextual, escollir l'opció Insertar hoja. Una altra possibilitat és anar al menú Insertar | Hoja de cálculo. Al diàleg que s'obre, heu d'escollir on voleu que s'afegeixi el full nou.
Per canviar l'ordre dels fulls de càlcul, feu clic amb el botó dret a la pestanya amb el nom del full, al menú contextual, escolliu l'opció Mover/Copiar hoja. Al diàleg Desplazar/Copiar hoja, indiqueu què voleu fer, moure o copiar el full, i on voleu situar-lo. També hi podeu accedir des del menú Editar | Hoja.
Podeu canviar el nom dels fulls i també afegir fulls nous o eliminar-ne.
Per canviar el nom d'un full, situeu-vos a sobre la pestanya que l'identifica i feu clic amb el botó dret del ratolí. Al menú contextual, escolliu l'opció Cambiar nombre a la hoja. Al diàleg que s'obre, escriviu un nom nou per al full que estigui relacionat amb el seu contingut, i feu clic al botó Aceptar. També podeu canviar el nom al menú Formato | Hoja | Cambiar nombre.Per afegir un full nou, l'opció més ràpida és fer un clic a l'espai que hi ha a continuació de les pestanyes dels fulls, : s'obrirà un diàleg per afegir un full nou. També podeu fer clic amb el botó dret a la pestanya d'un full i, al menú contextual, escollir l'opció Insertar hoja. Una altra possibilitat és anar al menú Insertar | Hoja de cálculo. Al diàleg que s'obre, heu d'escollir on voleu que s'afegeixi el full nou.
Per canviar l'ordre dels fulls de càlcul, feu clic amb el botó dret a la pestanya amb el nom del full, al menú contextual, escolliu l'opció Mover/Copiar hoja. Al diàleg Desplazar/Copiar hoja, indiqueu què voleu fer, moure o copiar el full, i on voleu situar-lo. També hi podeu accedir des del menú Editar | Hoja.
Com s'exporta un full de càlcul a format html? Què inclou el nou document?
Seleccioni Tractament de textos per exportar l'informe a un fitxer en format text. L'informe s'exporta com apareix en la pantalla. Aquest format és especialment adequat per al tractament de l'informe en programes de tractament de textos.
Seleccioni Open Office per exportar l'informe a Calc. També s'exporten els nivells totals i els formats de l'informe. La taula de Open office utilitza els mateixos formats de cel·la que l'informe R/3 (inclusivament colors, subratllat, ratllat i formats de nombre). Aquesta opció només pot utilitzar-se si el sistema operatiu és Windows o Windows NT.
És possible configurar les opcions per a l'exportació d'informes a Calc seleccionant Configurar export a MS Calc...
Seleccioni Format HTML per exportar l'informe a un fitxer en format HTML (HyperText Markup Language). El sistema inicia automàticament el browser d'Internet per defecte (com Netscape Navigator o Microsoft Internet Explorer) i a continuació es visualitza l'informe utilitzant aquest browser. Totes les seccions de l'informe es converteixen en taula HTML. Si s'ha definit un text específic per a l'exportació, aquest text es visualitza al principi de la pàgina de l'informe. Si no és així, es visualitza la coberta de l'informe.
Seleccioni Format DBASE per exportar l'informe a DBASE o a un programa amb base de dades compatible.
Seleccioni Format WK1 per exportar l'informe en un format de full de càlcul Lotus. Es recomana que aquest format no s'usi per exportar l'informe al servidor de presentació.
* El nom de fitxer per exportar l'informe.
* Un programa que ha d'executar-se després de l'informe, s'exporta al servidor de presentació.
* Seleccioni Obrir fitxer si l'aplicació del PC ha d'obrir directament el fitxer de sortida.
* Seleccioni Paràmetres per a aplicació si desitja llançar l'aplicació del PC mitjançant paràmetres. Introdueixi els paràmetres en el camp d'entrada al costat de l'indicador.
Si en aquest camp s'introdueix &&, en executar el programa el sistema substitueix els caràcters && pel nom de fitxer actual (camp Nomeni de fitxer).
* Seleccioni Exportar només si únicament desitja exportar l'informe al servidor de presentació. El sistema no envia l'aplicació del PC.
* Si desitja exportar l'informe a Calc, és possible configurar les opcions per a l'exportació seleccionant Configurar export a MS Excel.
En la següent finestra de diàleg, es pot configurar les opcions d'exportació per a les columnes, línies i formats de nombres, com calgui.
En obrir un fitxer .rpw en Calc, es pot especificar si la finestra de diàleg que conté les opcions de Calc ha d'aparèixer cada vegada que s'obre l'arxiu. Si desitja que la finestra de diàleg aparegui, ha d'activar l'indicador Cridar diàleg durant export.
Seleccioni Open Office per exportar l'informe a Calc. També s'exporten els nivells totals i els formats de l'informe. La taula de Open office utilitza els mateixos formats de cel·la que l'informe R/3 (inclusivament colors, subratllat, ratllat i formats de nombre). Aquesta opció només pot utilitzar-se si el sistema operatiu és Windows o Windows NT.
És possible configurar les opcions per a l'exportació d'informes a Calc seleccionant Configurar export a MS Calc...
Seleccioni Format HTML per exportar l'informe a un fitxer en format HTML (HyperText Markup Language). El sistema inicia automàticament el browser d'Internet per defecte (com Netscape Navigator o Microsoft Internet Explorer) i a continuació es visualitza l'informe utilitzant aquest browser. Totes les seccions de l'informe es converteixen en taula HTML. Si s'ha definit un text específic per a l'exportació, aquest text es visualitza al principi de la pàgina de l'informe. Si no és així, es visualitza la coberta de l'informe.
Seleccioni Format DBASE per exportar l'informe a DBASE o a un programa amb base de dades compatible.
Seleccioni Format WK1 per exportar l'informe en un format de full de càlcul Lotus. Es recomana que aquest format no s'usi per exportar l'informe al servidor de presentació.
* El nom de fitxer per exportar l'informe.
* Un programa que ha d'executar-se després de l'informe, s'exporta al servidor de presentació.
* Seleccioni Obrir fitxer si l'aplicació del PC ha d'obrir directament el fitxer de sortida.
* Seleccioni Paràmetres per a aplicació si desitja llançar l'aplicació del PC mitjançant paràmetres. Introdueixi els paràmetres en el camp d'entrada al costat de l'indicador.
Si en aquest camp s'introdueix &&, en executar el programa el sistema substitueix els caràcters && pel nom de fitxer actual (camp Nomeni de fitxer).
* Seleccioni Exportar només si únicament desitja exportar l'informe al servidor de presentació. El sistema no envia l'aplicació del PC.
* Si desitja exportar l'informe a Calc, és possible configurar les opcions per a l'exportació seleccionant Configurar export a MS Excel.
En la següent finestra de diàleg, es pot configurar les opcions d'exportació per a les columnes, línies i formats de nombres, com calgui.
En obrir un fitxer .rpw en Calc, es pot especificar si la finestra de diàleg que conté les opcions de Calc ha d'aparèixer cada vegada que s'obre l'arxiu. Si desitja que la finestra de diàleg aparegui, ha d'activar l'indicador Cridar diàleg durant export.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)